Instants

   Paraules sense arquitectura; versos sense cadència.Sentiments amb estructura; realitats que tot just s’urgeixen. Pecats que no volen penitències; penitents mancats de paciència. La confessió és lenta, llarga i poc plaent. Inèdites lletanies t’excusen de la gran culpa original. I de sobta l’urpa del gat et fa sang a la punta del nas mentre la gata ho contempla impassible, tota cofoia a les carícies del seu esguard. Tot és absurd i incomprensible

si es mesura l’instant amb la raó.

Poesia a tres

R. Trias[@more@]



Comentaris tancats a Instants

Contradiccions

 

   Nits de neu del mes d’agost on les ombres enlluernen mil florets d’atzur ferits. Nits de dol com abrils marcits, i Ofèlia tota lívida brolla set amb llums llampants i tenebrors humides. És el cec, que tot ho veu, qui us ho dirà fent prediccions d’eternitat ja vella i paraules que retornen de l’oblit. Però Iòrick abdica, l’escurçó ha fet la feina, mentre Hamlet fa mofes a la casa dels morts. Nits de sol del gener auster on dansen caos i sentit sota els ulls del foraster.Nits de drames i comèdies que assagem sense argument, i el dia de l’estrena s’improvisa quan sobtadament cau el taló; aleshores el vençut ciclop tafaner a les fosques compta bens i perd els béns.

 

Poesia a tres

R. Trias                 

 

[@more@]



Comentaris tancats a Contradiccions

Poema d’amor i desamor

 

  Hàlits tebis en nits humides, mirades gèlides i dies eixuts. Ara ja res em separa de tu. Ni les escumes inútils de records fúnebres que de tant en tant et dissimulen. Ni l’ànim imprecís que em compromet, encara, a odiar-te de memòria o estimar-te per costum. Ni tots aquells hiverns amb ulls de cera que contornejaren les dunes del teu desig. Ja poc més sé que la teva parla m’és conhort, presència; m’és suficient per endurar avui els hàlits eixuts, asserenar les nits més gèlides, i fer mes lleu aquesta tènue tarda de pluja

que lenta amoroseix l’amarg despit obsés.

Poesia a tres

Ramon Trias

 

[@more@]



1 comentari

Joc a dos

 

 Quan t’apropes em mires i no se qui ets, gairebé no se que dir-te. La distancia és el remolí que fa torbar les paraules. Quan m’apropo em mires i no saps qui soc, gairebé no saps que dir-me. Les paraules son el parany que fa latent la distancia. Quan ens apropem ens mirem i no sabem qui som. No direm ni farem res per recordar paraules que la distància ha tornat incòmodes.

 

Poesia a tres.

Ramon Trias

[@more@]

4s comentaris

Despit

 

 

Fou suau i conciliadora la teva parla,ara oasis eixut, l’horror dels arbres morts:recers vençuts per ardides pluges; tempestes que esmolen mil llamps fulgents. L’atzar un dia et portarà aquests versos perquè coneguis el solatge de despit; el pas d’aquell tren lentíssim per via maldestre; el mirall eixorc de nits massa llargues; els petons caiguts com aquells arbres; les mans mullades de neu; els dits inquiets conjurant la pluja; l’orgull covard que clou els ulls davant el tros de mort que li pertoca. Calidoscopi ígnic de tro letal, tot d’una esdevé maons de tenebres, i els records fets aigua conreen el marbre

amb melangies de vidre i solituds de gel.

Poesia a tres

Ramon Trias 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Despit

Enigma.

 

 Albiro el teu jo, fonent-se entre devessalls de gent i rostres de marbre. I faig per caminar, perdut, provant d’entendre’m i d’entendre’t i saber del teu enigma amb cara de lluna reixada per les ombres del mur. I m’acosto a tu, buit de tota claredat, cercant sempre aquest jo absent enmig de claustres llevats de la infantesa. Però més incerteses em retornen al bell mig del laberint on tu m’esperes. Suavitats; les meves mans sobre els teus estigmes, bombolles flotants, l’univers em giravolta i em fereix el cos amb impàvids fils de plata. L’horror de ser, de subsistir, de morir sol entre les aigües tèbies d’un ventre de ningú. És la miserable resposta de l'eneigma que tu i jo, fa temps, la pressemtíem.  

Poesia a tres.  Ramon Trias   [@more@]

Comentaris tancats a Enigma.

Marlí

    Després de l’oratge va florir.Ulls desclosos de campanetes malves irrompien sobtadament al pati; la pluja et mullava el cos dehiscent i en un instant vas conjugar tots els sinònims de follia. Com n’és de breu la immediatesa i que amb tot té l’enyor de l’etern, com si morir fos deixar llavors germinals als cimadals àrids de la nuesa. Però s’esmunyirà de vell nou la primavera i l’estiu folgat i mentider t’oferirà més pluges breus i més miratges. La tardor, mestressa de la tramuntana, i les postes de sol, bé prou que t’ho diran. L’hivern escomet rera els vidres i la minsa gent s’entreveu fugissera. Ara al pati hi voleien  guspires de gel, petites agulles de marlí  

que t’amaren el cos de covardia. 

Poesa a tres. Ramon Trias  [@more@]

Comentaris tancats a Marlí

Fal•làcia

 

Aquest que em penso que sóc,
fal•làcia fugaç d’un miratge
que escolta però a l’oïda es desentén,
és com un vaixell corcat damunt
un mar fantasma, que fuig del desconcert
salat i prova  d’atrapar el dolç instant fugaç.
Nu en el segon d’una ànima deserta
i vestit en l’ull blavós d’una eternitat
on quelcom es deixa de moure
traspassant el fràgil vel subtil,
deixa enrere aquell esbós canviant
i a la fi es dibuixa clar al pinacle de les runes.

Ramon Trias

[@more@]

Comentaris tancats a Fal•làcia

Treva

 

Toquen les dotze i la nit es vesteix

de vell amant amb trist somriure.

La lluna plora fang i es contorneja

hàbil pels angonals cremants.

Submís el sexe se´t bada fins esqueixar-te;

gra de magrana a cada campanada.

Aleshores blana un somni que xiuxiueja

i aquell mirall lasciu esdevé

un confident segaç en la mansesa.

Toquen las dotze i la llum àvida

t'abranda de nou la calma;

però la calma inquieta dels qui voregen

per camins de nards, solituds que vetllen

arran de tot, arran d res, arran de treva.

Poesia a tres.  Ramon Trias

 

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Treva

Fortuna

És en aquestes tardes grises

quan la melangia s’adhereix al vidre

talment com un nadó de gerd,

i et requereix amb ulls de pluja

per captivar-te en el neguit del seu paisatge.

Aleshores, la lliscant fredor de la transparència

s’esdevé fortuïta i precisa.

Ramon Trias

[@more@]

1 comentari